Sortida raquetes de neu

Aquest cap de setmana que just acabem de deixar enrere, un grup de nou enamorats de la muntanya hem assistit a la sortida de raquetes de neu que s’havia organitzat desde la Secció de Muntanya del CERAP.

La trobada era a les 10 del matí a la seu que té aquesta entitat a Riudoms.
Amb més o menys puntualitat vam sortir direcció a Sort carregats d’alegria com
acostuma a passar les vegades que ens iniciem en alguna cosa a les nostres vides. Els
nostres caminants doncs, s’iniciarien al món de les raquetes de neu i plens d’emoció van iniciar el que seria un cap de setmana molt emocionant.

Després d’uns quilòmetres per carretera i amb les raquetes carregades, vam deixar els nostres cotxes al nucli de població de Rubió i després d’aproximadament una hora de caminar ja amb les raquetes posades vam arribar al refugi de Comes de Rubió sense cap tipus d’entrebanc per als nostres iniciats.

Després d’un bon sopar i una dormida una mica accidentada, tal i com acostuma a passar en els refugis on tots els hostes comparteixen habitació, el diumenge al matí vam iniciar el nostre recorregut muntanya amunt, entre boscos de pi negre fins arribar a l’objectiu que ens havíem marcat.

Volíem assolir el Cim de l’Orri, el qual vam poder coronar, després de trepitjar uns instants les pistes d’esquí de Port Ainé, que ens van permetre gaudir amb els esquiadors que ens passaven de ben aprop, ja que ells desfeien el cim a molta més velocitat que la que nosaltres portàvem per arribar-hi.

Així, després de tres hores de constant pujada, vam recórrer els sis quilòmetres que separaven el refugi del cim. Amb 2.440 metres d’alçada, i amb la presència d’un vèrtex geodèsic, el Cim de l’Orri permet visualitzar unes panoràmiques espectaculars de tots els cims que la nostra vista podia albergar sobre els 360º que ens envoltaven.

En ben poca estona vam iniciar el descens dels 562 metres de desnivell que ens separaven de nou del refugi, i per la mateixa pista que havíem seguit anteriorment vam començar a caminar de nou fins a trobar-nos amb un fantàstic dinar a taula que el guarda del refugi ens va permetre deleitar.

I amb la panxa plena de nou vam desfer el camí de tornada fins als nostres cotxes que ens portarien fins al nostre inici però sense deixar-nos de sentir emocionats per totes les experiències viscudes, i amb ganes de retrobar-nos de nou per compartir més rialles, més passes i més ganes de viure la muntanya amb intensitat.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16882536
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16882494