26 Març 2017


Sortida circular Duesaigües – Castell d’Escornalbou

Excursió circular pels voltants del Castell d’Escornalbou

La sortida d’aquest mes de maç transcorrerà en bona part per terrenys de l’antiga Baronia d’Escornalbou i tindrà com a punt culminant el Castell-Monestir que encara en queda present de l’època del seu màxim esplendor. La ruta d’uns 8 km i uns 450 metres de desnivell aproximadament, discorrerà en la seva major part per senderó i camí de terra, tot i que en un primer tram inicial, haurem de caminar uns metres per camí asfaltat. Ens endinsarem en un dels pocs boscos que trobem a la zona d’alzina surera (hem de tenir en compte que la sureda d’Escornalbou es la única que podem trobar en latituds més septentrionals). Igualment podrem anar veient exemplars de pi blanc i alzina comuna, més propis de les nostres contrades, així com també la brolla típica dels boscos mediterranis.

El punt d’inici de l’itinerari serà a la població de Duesaigües, on deixarem els nostres cotxes, a la zona d’aparcament que hi ha just a l’entra del municipi. Sortirem en direcció als antics rentadors caminant uns quants metres pel costat de la carretera que ve de l’Argentera i a pocs metres després del restaurant Cunirri, ja veurem que hi ha un trencant a mà esquerra on indica cap al Castell d’Escornalbou. Per camí asfaltat encara, deixarem enrere els rentadors i poc després tornarem a trencar a l’esquerra per continuar pel camí asfaltat que comunica amb la carretera que va de Riudecanyes al Castell. Just en aquesta cruïlla deixarem al davant el camí que ve de l’Argentera i que serà per on arribarem nosaltres i tancarem el nostre circuit d’avui.

Una vegada haguem fet un parell de tombs veurem que a mà dreta surt un camí de terra just abans d’arribar a la font de la Vilamanya, el qual haurem d’agafar, per deixar ara sí, l’asfalt amb que hem començat. En aquest punt també trobarem un pal indicador dels circuits per a les rutes marcades de btt, i que en aquest cas ens pot servir com a referència. És en aquest punt, on nosaltres trenquem a la dreta pel camí de terra. Aquí hi ha una mena de petita presa enmig del barranc que creuem, que en èpoques de pluges intenses pot arribar a acumular certa quantitat d’aigua i que juntament amb el tipus de vegetació de ribera que hi trobem associat a l’espai, fa que les condicions d’aquell racó et transportin a altres indrets de climes més humits.

Després d’uns dos-cents metres caminant pel camí, aquest es convertirà en sender i l’anirem seguint en la mateixa direcció que portàvem fins que trobem un petit encreuament poc visible, marcat amb unes fites de pedra, per la qual cosa haurem d’estar atents. En aquest punt podem veure que el sender que nosaltres anàvem seguint, continua recte però nosaltres trencarem cap a l’esquerra per prendre el sender que ja veiem que comença a pujar. Entremig d’un bosc dens, ple de falgueres i altres mates més espesses, pròpies dels vessant d’obaga de la muntanya, anirem guanyant desnivell de forma pronunciada en bastant poc temps.

Quan vegem que més o menys portem una hora caminant, haurem assolit ja tot el desnivell positiu del nostre recorregut i per tant arribarem a la zona del Castell d’Escornalbou, més concretament al punt on des de fa pocs anys hi ha instal·lat un fantàstic mirador des del qual podrem alegrar els nostres ulls amb les espectaculars vistes de la costa, que en dies clars podem distingir davant nostre. Després d’una estona de repòs en la que esperem que hagueu pogut gaudir amb plenitud el silenci que podem trobar a la muntanya, serà el moment de prosseguir la marxa i començar el descens.

Així doncs, començarem a baixar pel sender que surt des de la mateixa zona d’aparcament del Castell i per la dreta enfilarem pel mateix vessant de muntanya pel qual hem pujat però que aquest cop amb una orientació més SO anirem en direcció al municipi de l’Argentera. La baixada no té pèrdua, hi ha un únic sender que baixa fins a un barranc, a tocar mateix del poble, on podem gaudir d’uns bonics camps de terra cultivats a les vores del mateix barranc.

En aquest punt començarem a pujar una mica més, res en comparació amb el que hem fet fins ara, ja que ja ens trobem a tocar de les primeres cases del poble, fins que ens trobem amb un camí asfaltat que ens obliga a parar i a escollir de nou una direcció.

Aquest camí que tenim just al davant és el que uneix Duesaigües amb l’Argentera, i que per tant hem d’agafar cap a la dreta per tal de que ens porti al nostre punt d’origen. Ara sí que podem dir que s’ha acabat la pujada i la baixada, i amb ben poc desnivell anirem seguint pel camí principal fins arribar a la zona dels rentadors de Duesaigües.

En aquest últim tram final podrem anar veient a banda i banda del camí que estem envoltats de camps de conreu, cultivats majoritàriament amb olivers, que es van alternant amb avellaners, casetes d’eines i basses per al reg. Serà un bonic regal acabar l’itinerari amb aquests paisatges agrícoles treballats fins a l’últim detall amb tanta passió com fan els pagesos de les nostres contrades. I serà en aquest punt, quan s’ajunten el camí que ve de l’Argentera amb el que ve del Castell, on podrem parar a la vora del barranc, normalment amb presència d’aigua, per gaudir de l’aire fresc que corre enmig de la vegetació de ribera que normalment acompanya als cursos fluvials.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16100233

 

Febrer 2016

Raquetes de neu, 11 i 12 de març 2017 més info: Raquetes de neu